¿Qué es la política?

- ¿Qué es la política?...¿Y tú me lo preguntas?... La política eres TÚ

Bones tardes a tots i a totes, perdonau es retràs d'aquest post, però ja ho diuen: millor tard que mai. Vist que a la darrera entrada no hi ha cap comentari (tampoc no hi havia massa que comentar), m'aniré posant per feina...

Utilitzant un variació made in Toni, com heu vist, la primera frase me demano que és la política i m'autocontesto. Espero que no li sorprengui a ningú que la política siguis tú, tú i tu. És a dir la política som TOTS. Abans d'entrar en el meu anàlisis totalment subjectiu, procedeixo a posar la definició de la wikipedia: La política (del griego πολιτικος (politikós) «ciudadano, civil, relativo al ordenamiento de la ciudad») es el proceso y actividad, orientada ideológicamente, a la toma de decisiones de un grupo para la consecución de unos objetivos.

D'on sorgeix la política? Qualsevol persona te dirà que la política ve de l'antiga Grècia (de fet, com el concepte com a tal, neix allà). I es vera, la política entesa com a procés orientat a la presa de decisions en grup, neix a Grècia... Però jo, agosaradament, la dato del moment en que l'ésser humà pren consciència de si mateix i comença a viure en grups. Per no ferme massa pesat, aniré posant un petit exemple d'aquells temps en que les dones no renyaven als seus homes per pintar les parets de casa.

Posem el cas d'una petita tribu de fa... no ho se.. uns 40 mil anyets. Un grup de persones viuen en una zona que darrerament s'ha quedat curta de menjar. Hi ha un home, que te un mamut guardat sobreviure un temps, però a la vora hi ha un altre, que no te res per a menjar degut a l'escassetat de preses. Aquí podríem tenir el el primer cas de capitalisme o socialisme de sa història. Però bé, ho deixarem en tenir una postura individualista i egoista o una postura solidària. Que elegiríeu vosaltres? Ja sé que la supervivència d'un mateix és bastant important, però no hi ha la possibilitat de que si ets solidari un parell de dies, aquesta altre persona pugui trobar un mamut passat un temps i ser tu el que ho necessitis? No t'agradaria que a tu, en casos de necessitat, t'ajudassin? Ah... Així que ja fa un temps que podem tenir clares certes ideologies. D'acord, ja se que pensau que no les podem comparar a la dreta o a l'esquerra (o sí), però si són unes ideologies que t'ajuden a decidir el que fas dia a dia.

Així doncs, que entenc jo per política? Per a mi, la política es el que utilitzam davant quasi qualsevol decisió de la vida diària que te a veure amb la nostra manera de viure I allò que ens envolta. A jo me fa "gràcia" (per a no posar-me a plorar) quant qualcú me diu que la política no serveix de res, que és apolític, que tots els polítics són iguals, etc... Que hem diguin que la política no serveix de res o que tots els polítics són igual, desperta en jo cert alt grau de discrepància i la sensació de desinformació de la persona. Ara bé, que qualcú me digui que es apolític, ja me fa entrar plorera. Molta gent confon el terme apartidista (no creu que cap partit polític el representi) amb el terme apolític. Perquè una persona apolítica es aquella que no creu amb allò que utilitza cada dia. La veritat, que per a mi, es bastant fàcil fer veure a una persona que se considera apolítica, que realment no pot ser apolítica. Només es requereixen un parell de preguntes ben dirigides. Algunes preguntes com: Recicla? Si te diu que si, di-li que ja està utilitzant la política perquè es preocupa per el medi ambient. Creu que tots hem de tenir els mateixos drets? Que te diu que si, digues-li que això ja és política, la idea d'estar a favor de la igualtat ja es tenir uns ideals polítics. I així fins a un número infinit de preguntes diferents, amb el que li pots fer veure que creu en una cosa o en altre. Ara bé, no només funciona el estar a favor d'un determinat tema, si estàs en contra, ja estàs utilitzant la política. La política és tenir una idea, opinió, posició ben formada amb els temes que et rodegen i el decidir sobre aquestos. I polític, es aquell que utilitza la política. Si abans he dit que qui més qui manco, te una posició sobre la gran majoria de temes que ens envolten, això els converteix en polítics. Així doncs, tornant a la primera frase del dia, POLÍTICS SOM TOTS

Fins aquí arribaré avui, que ja comença a ser pesadet. Avui he parlat de què és la política per a jo, i el meu punt de vista sobre la gent que és considera apolítica. El pròxim dia continuant amb el tema, parlaré de per a que serveix la política realment i sobre la figura dels polítics, entesos com a persones electes per la població per a representar-los a les institucions públiques. Ja que com he dit abans, tots som polítics, ja que tots tenim unes idees i unes postures sobre el que ens rodeja i actuam envers a això.

Qualsevol dubte, pregunta, o gana de tocar es nassos (amb sa condició que sigui constructiu) serà agraït i contestat al pròxim post.

Me sap greu, però...

Avui no faré el post sobre la meva visió del que és la política. Però tenc un bon motiu i d'aquí uns moments vos l'explicaré. Però abans de posar-me seriós, es d'obligació donar contestació a alguns comentaris i donar les gracies a aquells que heu anant visitant a aquest blog ^^. Contestació general, en Nata i jo ens picarem en dues coses, qui es posa més profund i qui causa més impacte entre els lectors. Jordi, la secció es teva, això sí, qualsevol interrupció toca nassos, ha de tenir que veure amb el tema i has de realitzar una bona pregunta. David, com hauràs vist, el teu enllaç ja està posat al blog ^^. Pel que fa al idioma, aquest blog serà una eina que empraré per anar millorant la meva redacció, la utilització d'altres idiomes es merament formativa (espera que faci un anàlisis polític en anglès i veuràs xD) i pel que fa la teva por de que me posi a filosofar... tu espera un parell de dies... Jejeje, pel que fa als comentaris, no em vull estendre més. Simplement, gracies.

Després d'aquest kit kat, hem permetreu que em posi serio. Crec que no faci falta fer un resum del tema estrella d'aquestes illes els darrers mesos: la corrupció. Dins la meva ingenuïtat i del pensament de que tota persona es bona per naturalesa (després es quan entra en acció les pressions externes al ésser humà: societat, característiques territorials, familiars, etc..) m'ha sorprès un cas que ha succeït aquests darrers dies. A un determinat poble de Mallorca, Felanitx per a ser més concret, el divendres passat, la oposició va denunciar certes irregularitats que tendrien a veure amb el que darrerament sacseja la nostra societat: la corrupció.

Fins aquí, per desgràcia, res que es surti de lo comú, així com està el panorama darrerament. Ara bé, supòs que per proximitat personal, és aquí quan m'impacten una serie de coses. El conseller socialista Antoni Nadal i portaveu del PSOE a Felanitx (anterior Secretari General de JSIB i company d'organització durant anys) comença a rebre cridades anònimes amenaçant-lo de mort. Divendres, les paraules de na Catalina Soler (Batllessa de Felanitx): "Iré a por ti". Intents d'agressió. Ahir matí es trobà les rodes punxades del cotxe... Res, un guió perfecte per a una pel·lícula de mafiosos. Supòs que no fa falta cal·lificar aquestes agressions al transcurs de la vida diària d'en Toni. Només dues reflexions, qui se rasca, és per que pica. Els aires mediterranis deuen ser favorables per als actes mafiosos, de la màfia Siciliana a la màfia Mallorquina no hi ha tantes diferències. I dir que és intolerable que qualsevol persona es vegi pressionada d'aquesta manera, quant l'únic que vol aquesta persona, es que es compleixi la llei.

Només me queda donar suport a en Toni, dir-li que el temps posa a tothom al seu lloc i que segueixi amb ganes la seva tasca, que continuï lluitant per que es faci saber la veritat. I com no pot ser d'altra manera, estic per a lo que faci falta.


P.D. Espero poder fer demà el meu post sobre política

Como cantaba Miguel Rios... ¡Bienvenidos!

Antes de nada, bienvenidos a mi pseudo-blog.

No es mi intención contaros mi vida, como si os fuese a importar. Bueno, puede que os cuente cosas, pero si lo hago, será irónicamente y/o con crítica. Lo que si es mi intención, es el mostraros pequeñas dosis de mi propia universalidad (como dijo un profesor de 1º de filosofía, el cual me miraba mal por estar en su clase sin ser su alumno: cada ser humano es una universalidad en si mismo). Siempre he pensado que se tiene que tener un espíritu crítico frente a cualquier cosa o, al menos, tener una posición razonada sobre cualquier comportamiento que ejerzamos o otros ejerzan.

Seguramente, el blog abarcará demasiadas aportaciones políticas. Eso sí, prometo intentar que sean razonamientos personales sobre temas en general, o mi visión (crítica) sobre sucesos y puntos de vista de diferentes personas o grupos de personas. Mi intención, es que este blog sea un canal de doble sentido. El silencio y la pasividad en esta mundo suele estar asociado con la aceptación y la acomodación. Así pues, me tomaré los silencios como un "estoy de acuerdo en todo" o un "no tengo nada que añadir". Es por eso que os invito a entrar en el debate, a preguntar cualquier tipo de duda o a pedir explicaciones sobre mis puntos de vista. Considero bastante improbable que dos personas estén de acuerdo en todo (por eso de la universalidad de cada uno), aunque es remotamente posible, yo estaré mas a gusto debatiendo que escribiendo para las paredes. Me gustaría azuzar el espíritu crítico de aquellos que me lean, además del inconformismo ante lo que nos rodea.

Para terminar, mis primeras palabras después de esta bienvenida:

Las cosas siempre pueden ir a peor, pero también a mejor. La sociedad fluye (como el agua). Las generaciones pasan, pero la humanidad permanece (por ahora). En nuestras manos está el intentar mejorar como personas y el mejorar nuestra realidad. Se inconformista y lucha por tus ideales, my friend.



P.D. Mañana el tema será mi visión particular sobre que es la política.