Resultats de les eleccions americanes

LIVEBLOGGING A CERCANT NA MARIA PER SA CUINA

Avui vespre i matinada, a partir de les onze del vespre, n'Aurora Bonnín http://aurorabonnin.wordpress.com farà seguiment en directe dels resultats de les eleccions americanes. Podreu participar en directe comentant els resultats. Per accedir-hi basta connectar-se al blog de n'Aurora a partir de les onze del vespre i obrir la finestra del liveblogging que està al darrer post.

I fins aquí, sa propaganda d'avui xD

DIA D'ACCIÓ BLOG 2008 - El món en el que vivim

Avui es el Dia d'Acció Blog 2008. Aquest dia es convida a tots els blogaires del món a parlar sobre un tema en comú. Aquest any el tema en qüestió es la pobresa. La veritat és que la proposta de participar a un esdeveniment internacional amb l'objectiu de parlar sobre la pobresa és molt seductora i com no pot ser d'altre manera, aquí hi ha la meva aportació.

I es que el nostre món hi ha una situació de desigualtat total entre el primer món i del que deim tercer i, ja fins i tot, quart mon (del que parla en Miquel Àngel al seu blog). Quina és la realitat? Segons càlculs (extret de wikipedia) al 2007 erem 6.710 millons de persones, en guany en serem un parell més. Ara bè, si considerem com a primer món (o paissos desenvolupats) als EUA, Canadá, Japó, la Unió Europea, Australia, Nova Zelanda, Israel i Corea del Sur, segons la distinció que realitza el Banc Mundial de que per es considera país desenvolupat aquells que tenen un PIB per capita de mínim 15000 dolars americans. Quin porcentatge de la població mundial viu als anomenats paissos del primer món? La veritat que un percentatge molt baix. A més, sense olvidar que no tota la població del primer món evita la pobresa. Aixo que vol dir? Que un percentatge molt gran de la població mundial viu en situació de pobressa o d'extrema pobressa.

I mentrestant, que feim els paissos del primer món? Preocupar-nos de la crisis econòmica mundial. Si ens fixem en la crisis econòmica en la que entra Espanya, com la resta de paissos, veim que el Govern de Zapatero el que intenta és donar suport a les families que més poden sofrir el que suposa una crisis, com? Fent polítiques socialis per a donar seguretat a les famílies. Per què? Perquè a les crisis, els rics deixen de ser tant rics, pero les families humilds i els que viuen a la pobresa son aquells que ho pasen pitjor. Podem donar gràcies que vivim a un país que es preocupa per nosaltres en moments de dificultats...

Però... i els paissos del tercer món? Mentres els paissos desenvolupats treuen doblers per a paliar la crisis (vease els plans de rescat econòmics que sorgeixen a tots els paissos desenvolupats), cada 4 segons mor una persona de fam. Així que els mateixos paissos que no arriben al 0'7 del pib destinat a cooperació (nosaltres estem al 0'5%, amb el compromís d'arribar al 0'7 el 2012, com indica en Joan Gaspar al seu blog) i que diven que no tenen dobers per a dedicar a paliar la pobresa del mon, son els mateixos que treuen milers de millos de euros/dolars per a rescatar l'econòmia... Així doncs, en aquestos moments, pensem tots en els milers de milions de persones que no es preocupen per la crisis, perquè per a ells el problema principal es poder aconseguir menjar i aigua potable. Que val la vida d'una persona?

Feliç dia d'acció blog 2008

La Historia de las cosas (que compramos) I

Bon estiu a tots i totes!

Entre feina, platja i exàmens de setembre s'altre dia estava navegant una mica per internet i vaig trobar aquest video:

The Story of Stuff (La historia de las cosas)

Es tracta d'un curtmetratge escrit i narrat per Annie Leonard, dirigit per Louis Fox i produït per Free Range Studios. De que va? Bàsicament explica el funcionament el sistema económic global i les conseqüencies socials, medioambientals, humanes, etc. sobre el mon. El video original es troba en l'idioma anglés, encara que en l'enllaç que he possat ja està traduït al castellà. Si voleu més informació podeu accedir a la plana web del curmetratge (en anglés):

Story of Stuff

Se que només obrir l'enllaç pot fer mandra mirar els 21 minuts de video, però val la pena. Vos convido a agafar un gelat de sa gelera, seure davant l'ordinador, convidar a les persones que tinguis a la vora a veure'l amb tu i apretar el botó de play. És d'aquests videos que no et deixen indiferent, aquests videos que d'una manera senzilla i amena expliquen les coses més complicades.

Com avui he d'estudiar una mica, no entraré a comentar-lo massa. Només diré que crec que és una explicació molt bona d'el sistema capitalista, encara que opino que difereix un poc de la realitat que tenim a europa, on el socialisme i la resta de moviments d'origen obrer ha anat fent feina des de fa més de cent anys per canviar les coses i que el sistema beneficii a les persones enlloc de perjudicar-lo. També cal dir que el video agafa com a referència els estats units i això fa que sigui normal les diferencies del video a la realitat en la que vivim nosaltres aquí. Això si, a grans trets ho explica molt bé i ja m'agradaría que es visionés aquest video a la televisió a l'hora de màxima audiència.

Universitat: accessible per a tothom?

Primer de tot: Sí, he tornat a la blogosfera. Els motius? Molt variats, però el més important és el d'expressar les inquietuds que tenc, així com de tractar temes diversos i que considero importants.

Passant a la organització del blog, he de dir que segurament anirà agafant diferents temàtiques sobre les que escriure un parell de dies seguits, així com a opinions puntuals.

Passant a la temàtica que tractaré aquests dies (la universitat) i més concretament al tema del que vull tractar avui, realment... la universitat és accessible per a tothom?

Primer de tot, òbviament, la universitat ha de ser accessible per a tothom. Però aquesta accessibilitat no ha de quedar com un principi tipus "qui vulgui entrar, te sa porta oberta". L'educació és i serà un dels pilars fonamentals que el socialisme sempre ha defensat i pel que sempre ha lluitat. Basant-nos en la llibertat de les persones, el dret de tothom a tenir els mateixos drets i gaudir de les mateixes oportunitats, l'accés a la Universitat hauria d'estar garantit a tota persona que hi volgués accedir. En general, les mesures més visibles per aconseguir aquest fet son les beques. I en això el PSOE a tots els nivells en els que governem ha fet una gran tasca. No vull anar donant massa xifres per no avorrir al personal (les donaré si qualcú les vol saber), però es una dada objectiva i totalment contrastable que s'han pujat en gran mesura les dotacions destinades a beques universitàries. I aquestes beques permeten a centenars de milers de joves l'accés a uns estudis universitaris que redundaran en el seu propi benefici com en el de la societat espanyola.

Ara be, i aquí comença la crítica constructiva, això no és suficient. Parlant de la UIB (en la qual curso 3r d'informàtica de gestió) trobo certs problemes. El primer és el del preu de la matrícula. Si no tens accés a una beca l'accés a la universitat pot suposar una gran despesa. Sense entrar en la quantitat (bastant alta) que suposa el material, llibres, fotocopies, desplaçament, etc... podem veure els preus de la matrícula universitària. Que van (suposant que totes son primera matrícula) d'uns 600 euros les titulacions de lletres a uns 1100 euros les titulacions tècniques. És a dir, entre un i dos mesos del sou mínim interprofessional. Això en el cas de que totes les assignatures siguin de primera matrícula. Després hi ha un altre problema: els horaris. Hi ha carreres (bastants) en els que els horaris son molt dolents. Una persona que no fa feina no te cap problema, simplement es passa el dia a la universitat i ja està. Però i si algú ha de fer feina perquè esta independitzat i te un horari com el meu? El meu horari contempla unes 25 hores setmanals de classe. Però el problema no està en el nombre d'hores, perquè 25 hores més una feina a mitja jornada es factible. El que passa és que es veu molt sovint horaris en els que TOTS els dies s'ha d'anar a classe els matins i els horabaixes, de manera que es fa impossible de compatibilitzar. Que passa? que una persona que fa feina no pot fer segons quines carreres a la UIB? Només poden accedir a la UIB joves que no estan independitzats que depenen dels ingressos dels pares? Òbviament hi ha excepcions... però la problemàtica existeix.

Possibles solucions?
Agafar menys assignatures: Pot ser que s'arregli el problema, però igualment en qualque moment es tindran assignatures pel dematí i horabaixa que no permeten agafar una gran majoria de feines.
Passar-se a una universitat a distància: Només el fet de que hagi sentit comentaris de que si no et van be els horaris perquè fas feina et passis a la UNED me fa plorera
Canviar els horaris, adaptant-lo a torns: És, trobo, la més apropiada. S'aplica ja a nombroses carreres i funciona perfectament. Puc entendre que per falta d'alumnes no es puguin fer torns de matí i horabaixa ben diferenciats. Però lo que no pot ser és que el mateix dia s'hagi de ser tot lo dia per la universitat impedint conciliar vida laboral amb la estudiantil.

Per a la pròxima? Participació a la universitat

¿Qué es la política?

- ¿Qué es la política?...¿Y tú me lo preguntas?... La política eres TÚ

Bones tardes a tots i a totes, perdonau es retràs d'aquest post, però ja ho diuen: millor tard que mai. Vist que a la darrera entrada no hi ha cap comentari (tampoc no hi havia massa que comentar), m'aniré posant per feina...

Utilitzant un variació made in Toni, com heu vist, la primera frase me demano que és la política i m'autocontesto. Espero que no li sorprengui a ningú que la política siguis tú, tú i tu. És a dir la política som TOTS. Abans d'entrar en el meu anàlisis totalment subjectiu, procedeixo a posar la definició de la wikipedia: La política (del griego πολιτικος (politikós) «ciudadano, civil, relativo al ordenamiento de la ciudad») es el proceso y actividad, orientada ideológicamente, a la toma de decisiones de un grupo para la consecución de unos objetivos.

D'on sorgeix la política? Qualsevol persona te dirà que la política ve de l'antiga Grècia (de fet, com el concepte com a tal, neix allà). I es vera, la política entesa com a procés orientat a la presa de decisions en grup, neix a Grècia... Però jo, agosaradament, la dato del moment en que l'ésser humà pren consciència de si mateix i comença a viure en grups. Per no ferme massa pesat, aniré posant un petit exemple d'aquells temps en que les dones no renyaven als seus homes per pintar les parets de casa.

Posem el cas d'una petita tribu de fa... no ho se.. uns 40 mil anyets. Un grup de persones viuen en una zona que darrerament s'ha quedat curta de menjar. Hi ha un home, que te un mamut guardat sobreviure un temps, però a la vora hi ha un altre, que no te res per a menjar degut a l'escassetat de preses. Aquí podríem tenir el el primer cas de capitalisme o socialisme de sa història. Però bé, ho deixarem en tenir una postura individualista i egoista o una postura solidària. Que elegiríeu vosaltres? Ja sé que la supervivència d'un mateix és bastant important, però no hi ha la possibilitat de que si ets solidari un parell de dies, aquesta altre persona pugui trobar un mamut passat un temps i ser tu el que ho necessitis? No t'agradaria que a tu, en casos de necessitat, t'ajudassin? Ah... Així que ja fa un temps que podem tenir clares certes ideologies. D'acord, ja se que pensau que no les podem comparar a la dreta o a l'esquerra (o sí), però si són unes ideologies que t'ajuden a decidir el que fas dia a dia.

Així doncs, que entenc jo per política? Per a mi, la política es el que utilitzam davant quasi qualsevol decisió de la vida diària que te a veure amb la nostra manera de viure I allò que ens envolta. A jo me fa "gràcia" (per a no posar-me a plorar) quant qualcú me diu que la política no serveix de res, que és apolític, que tots els polítics són iguals, etc... Que hem diguin que la política no serveix de res o que tots els polítics són igual, desperta en jo cert alt grau de discrepància i la sensació de desinformació de la persona. Ara bé, que qualcú me digui que es apolític, ja me fa entrar plorera. Molta gent confon el terme apartidista (no creu que cap partit polític el representi) amb el terme apolític. Perquè una persona apolítica es aquella que no creu amb allò que utilitza cada dia. La veritat, que per a mi, es bastant fàcil fer veure a una persona que se considera apolítica, que realment no pot ser apolítica. Només es requereixen un parell de preguntes ben dirigides. Algunes preguntes com: Recicla? Si te diu que si, di-li que ja està utilitzant la política perquè es preocupa per el medi ambient. Creu que tots hem de tenir els mateixos drets? Que te diu que si, digues-li que això ja és política, la idea d'estar a favor de la igualtat ja es tenir uns ideals polítics. I així fins a un número infinit de preguntes diferents, amb el que li pots fer veure que creu en una cosa o en altre. Ara bé, no només funciona el estar a favor d'un determinat tema, si estàs en contra, ja estàs utilitzant la política. La política és tenir una idea, opinió, posició ben formada amb els temes que et rodegen i el decidir sobre aquestos. I polític, es aquell que utilitza la política. Si abans he dit que qui més qui manco, te una posició sobre la gran majoria de temes que ens envolten, això els converteix en polítics. Així doncs, tornant a la primera frase del dia, POLÍTICS SOM TOTS

Fins aquí arribaré avui, que ja comença a ser pesadet. Avui he parlat de què és la política per a jo, i el meu punt de vista sobre la gent que és considera apolítica. El pròxim dia continuant amb el tema, parlaré de per a que serveix la política realment i sobre la figura dels polítics, entesos com a persones electes per la població per a representar-los a les institucions públiques. Ja que com he dit abans, tots som polítics, ja que tots tenim unes idees i unes postures sobre el que ens rodeja i actuam envers a això.

Qualsevol dubte, pregunta, o gana de tocar es nassos (amb sa condició que sigui constructiu) serà agraït i contestat al pròxim post.

Me sap greu, però...

Avui no faré el post sobre la meva visió del que és la política. Però tenc un bon motiu i d'aquí uns moments vos l'explicaré. Però abans de posar-me seriós, es d'obligació donar contestació a alguns comentaris i donar les gracies a aquells que heu anant visitant a aquest blog ^^. Contestació general, en Nata i jo ens picarem en dues coses, qui es posa més profund i qui causa més impacte entre els lectors. Jordi, la secció es teva, això sí, qualsevol interrupció toca nassos, ha de tenir que veure amb el tema i has de realitzar una bona pregunta. David, com hauràs vist, el teu enllaç ja està posat al blog ^^. Pel que fa al idioma, aquest blog serà una eina que empraré per anar millorant la meva redacció, la utilització d'altres idiomes es merament formativa (espera que faci un anàlisis polític en anglès i veuràs xD) i pel que fa la teva por de que me posi a filosofar... tu espera un parell de dies... Jejeje, pel que fa als comentaris, no em vull estendre més. Simplement, gracies.

Després d'aquest kit kat, hem permetreu que em posi serio. Crec que no faci falta fer un resum del tema estrella d'aquestes illes els darrers mesos: la corrupció. Dins la meva ingenuïtat i del pensament de que tota persona es bona per naturalesa (després es quan entra en acció les pressions externes al ésser humà: societat, característiques territorials, familiars, etc..) m'ha sorprès un cas que ha succeït aquests darrers dies. A un determinat poble de Mallorca, Felanitx per a ser més concret, el divendres passat, la oposició va denunciar certes irregularitats que tendrien a veure amb el que darrerament sacseja la nostra societat: la corrupció.

Fins aquí, per desgràcia, res que es surti de lo comú, així com està el panorama darrerament. Ara bé, supòs que per proximitat personal, és aquí quan m'impacten una serie de coses. El conseller socialista Antoni Nadal i portaveu del PSOE a Felanitx (anterior Secretari General de JSIB i company d'organització durant anys) comença a rebre cridades anònimes amenaçant-lo de mort. Divendres, les paraules de na Catalina Soler (Batllessa de Felanitx): "Iré a por ti". Intents d'agressió. Ahir matí es trobà les rodes punxades del cotxe... Res, un guió perfecte per a una pel·lícula de mafiosos. Supòs que no fa falta cal·lificar aquestes agressions al transcurs de la vida diària d'en Toni. Només dues reflexions, qui se rasca, és per que pica. Els aires mediterranis deuen ser favorables per als actes mafiosos, de la màfia Siciliana a la màfia Mallorquina no hi ha tantes diferències. I dir que és intolerable que qualsevol persona es vegi pressionada d'aquesta manera, quant l'únic que vol aquesta persona, es que es compleixi la llei.

Només me queda donar suport a en Toni, dir-li que el temps posa a tothom al seu lloc i que segueixi amb ganes la seva tasca, que continuï lluitant per que es faci saber la veritat. I com no pot ser d'altra manera, estic per a lo que faci falta.


P.D. Espero poder fer demà el meu post sobre política

Como cantaba Miguel Rios... ¡Bienvenidos!

Antes de nada, bienvenidos a mi pseudo-blog.

No es mi intención contaros mi vida, como si os fuese a importar. Bueno, puede que os cuente cosas, pero si lo hago, será irónicamente y/o con crítica. Lo que si es mi intención, es el mostraros pequeñas dosis de mi propia universalidad (como dijo un profesor de 1º de filosofía, el cual me miraba mal por estar en su clase sin ser su alumno: cada ser humano es una universalidad en si mismo). Siempre he pensado que se tiene que tener un espíritu crítico frente a cualquier cosa o, al menos, tener una posición razonada sobre cualquier comportamiento que ejerzamos o otros ejerzan.

Seguramente, el blog abarcará demasiadas aportaciones políticas. Eso sí, prometo intentar que sean razonamientos personales sobre temas en general, o mi visión (crítica) sobre sucesos y puntos de vista de diferentes personas o grupos de personas. Mi intención, es que este blog sea un canal de doble sentido. El silencio y la pasividad en esta mundo suele estar asociado con la aceptación y la acomodación. Así pues, me tomaré los silencios como un "estoy de acuerdo en todo" o un "no tengo nada que añadir". Es por eso que os invito a entrar en el debate, a preguntar cualquier tipo de duda o a pedir explicaciones sobre mis puntos de vista. Considero bastante improbable que dos personas estén de acuerdo en todo (por eso de la universalidad de cada uno), aunque es remotamente posible, yo estaré mas a gusto debatiendo que escribiendo para las paredes. Me gustaría azuzar el espíritu crítico de aquellos que me lean, además del inconformismo ante lo que nos rodea.

Para terminar, mis primeras palabras después de esta bienvenida:

Las cosas siempre pueden ir a peor, pero también a mejor. La sociedad fluye (como el agua). Las generaciones pasan, pero la humanidad permanece (por ahora). En nuestras manos está el intentar mejorar como personas y el mejorar nuestra realidad. Se inconformista y lucha por tus ideales, my friend.



P.D. Mañana el tema será mi visión particular sobre que es la política.