Universitat: accessible per a tothom?

Primer de tot: Sí, he tornat a la blogosfera. Els motius? Molt variats, però el més important és el d'expressar les inquietuds que tenc, així com de tractar temes diversos i que considero importants.

Passant a la organització del blog, he de dir que segurament anirà agafant diferents temàtiques sobre les que escriure un parell de dies seguits, així com a opinions puntuals.

Passant a la temàtica que tractaré aquests dies (la universitat) i més concretament al tema del que vull tractar avui, realment... la universitat és accessible per a tothom?

Primer de tot, òbviament, la universitat ha de ser accessible per a tothom. Però aquesta accessibilitat no ha de quedar com un principi tipus "qui vulgui entrar, te sa porta oberta". L'educació és i serà un dels pilars fonamentals que el socialisme sempre ha defensat i pel que sempre ha lluitat. Basant-nos en la llibertat de les persones, el dret de tothom a tenir els mateixos drets i gaudir de les mateixes oportunitats, l'accés a la Universitat hauria d'estar garantit a tota persona que hi volgués accedir. En general, les mesures més visibles per aconseguir aquest fet son les beques. I en això el PSOE a tots els nivells en els que governem ha fet una gran tasca. No vull anar donant massa xifres per no avorrir al personal (les donaré si qualcú les vol saber), però es una dada objectiva i totalment contrastable que s'han pujat en gran mesura les dotacions destinades a beques universitàries. I aquestes beques permeten a centenars de milers de joves l'accés a uns estudis universitaris que redundaran en el seu propi benefici com en el de la societat espanyola.

Ara be, i aquí comença la crítica constructiva, això no és suficient. Parlant de la UIB (en la qual curso 3r d'informàtica de gestió) trobo certs problemes. El primer és el del preu de la matrícula. Si no tens accés a una beca l'accés a la universitat pot suposar una gran despesa. Sense entrar en la quantitat (bastant alta) que suposa el material, llibres, fotocopies, desplaçament, etc... podem veure els preus de la matrícula universitària. Que van (suposant que totes son primera matrícula) d'uns 600 euros les titulacions de lletres a uns 1100 euros les titulacions tècniques. És a dir, entre un i dos mesos del sou mínim interprofessional. Això en el cas de que totes les assignatures siguin de primera matrícula. Després hi ha un altre problema: els horaris. Hi ha carreres (bastants) en els que els horaris son molt dolents. Una persona que no fa feina no te cap problema, simplement es passa el dia a la universitat i ja està. Però i si algú ha de fer feina perquè esta independitzat i te un horari com el meu? El meu horari contempla unes 25 hores setmanals de classe. Però el problema no està en el nombre d'hores, perquè 25 hores més una feina a mitja jornada es factible. El que passa és que es veu molt sovint horaris en els que TOTS els dies s'ha d'anar a classe els matins i els horabaixes, de manera que es fa impossible de compatibilitzar. Que passa? que una persona que fa feina no pot fer segons quines carreres a la UIB? Només poden accedir a la UIB joves que no estan independitzats que depenen dels ingressos dels pares? Òbviament hi ha excepcions... però la problemàtica existeix.

Possibles solucions?
Agafar menys assignatures: Pot ser que s'arregli el problema, però igualment en qualque moment es tindran assignatures pel dematí i horabaixa que no permeten agafar una gran majoria de feines.
Passar-se a una universitat a distància: Només el fet de que hagi sentit comentaris de que si no et van be els horaris perquè fas feina et passis a la UNED me fa plorera
Canviar els horaris, adaptant-lo a torns: És, trobo, la més apropiada. S'aplica ja a nombroses carreres i funciona perfectament. Puc entendre que per falta d'alumnes no es puguin fer torns de matí i horabaixa ben diferenciats. Però lo que no pot ser és que el mateix dia s'hagi de ser tot lo dia per la universitat impedint conciliar vida laboral amb la estudiantil.

Per a la pròxima? Participació a la universitat